Articles d'opinióMònica Bonell

Creixement sostenible

La problemàtica de l’habitatge i de l’augment de la construcció no és un debat nou a Andorra. De fet, és un debat cíclic, que es torna més intens en els moments d’acceleració de l’economia. I ara ens trobem en un d’aquests moments.

Fa poc més de dos anys, tancats a casa per la covid, estàvem tots desitjant tornar a sortir al carrer, treballar, veure Andorra plena de turistes i que es recuperés l’activitat a la nostra economia. Dos anys després, entre tots, ho hem aconseguit; però, a la vegada, la recuperació i acceleració de l’economia ha generat efectes secundaris sobre els quals cal actuar. Un d’aquests és l’important volum de construcció, sobretot per a un sector d’alt poder adquisitiu.

Davant aquesta situació, és la nostra responsabilitat, tant de l’executiu com del legislatiu,  actuar. És el moment d’aturar-nos i, amb serenor, dotar-nos de totes les eines possibles per teixir el model urbanístic i d’interacció amb el territori que volem per a Andorra.

La llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, que vam aprovar aquest dimecres al Consell General, va precisament en aquesta direcció: aportar una nova eina per determinar de quina manera podem aconseguir un creixement harmònic al país.

Aquesta eina són els estudis de càrrega màxima que hauran d’elaborar els comuns, en el termini d’un any, per definir fins a quin punt els seus recursos naturals,  infraestructures i instal·lacions poden assumir un augment exponencial de població. Els estudis de càrrega s’hauran de tenir en compte en l’elaboració dels respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquials. També determinaran, un cop estiguin aprovats, els criteris sobre els quals recauran els permisos de construcció i l’evolució d’aquesta a cada punt del territori.

Durant aquest any, mentre no estiguin enllestits els informes, l’atorgament de nous plans parcials, projectes d’urbanització i llicències d’edificació d’obres de nova planta estaran sotmesos a un informe favorable dels ministeris competents en urbanisme i medi ambient. Els criteris els definirà el reglament que Govern i comuns hauran d’elaborar abans d’un mes un cop entri en vigor la llei. En quedaran exclosos, en qualsevol cas, els habitatges unifamiliars i també els plurifamiliars destinats al lloguer, per coherència amb la política d’habitatge d’incentivar el mercat que estem duent a terme des de la coalició.

Ha de quedar clar, amb tot, que no estem parlant de cap moratòria, sinó d’un factor més de valoració per a les autoritzacions de construcció que concedeixen els comuns i que contribuirà a fer que el nostre país no caigui en la saturació, de construcció i de població.

No estem parlant de cap moratòria, sinó d’un factor més de valoració per a les autoritzacions de construcció que contribuirà a fer que el nostre país no caigui en la saturació, de construcció i de població,

D’altra banda, un altre punt destacat de la llei és l’obligació del Govern d’elaborar estudis de càrrega turística en un termini de dos anys. Un temps durant el qual se suspenen els permisos nous d’habitatges d’ús turístic.

Reconeixem els esforços i la bona feina feta per la gran majoria del sector per adaptar-se a les noves exigències que va establir la llei del 2017, cuidar la seva oferta i aspirar a la màxima qualitat dels seus serveis, fet que ha contribuït a l’augment de les pernoctacions a Andorra. Però també creiem que cal ara donar una pausa al sector, per no saturar-lo i que l’excés d’oferta actual no perjudiqui la qualitat turística que volem oferir als nostres visitants. A la vegada, la proliferació dels allotjaments turístics va en detriment de l’oferta d’habitatge de lloguer, ja que queda reduïda davant un negoci que resulta atractiu i rendible.

Ningú podrà negar, tant si s’hi està a favor com si no, que la llei aprovada dimecres és valenta. És un punt d’inflexió, implica canvis importants, però a la vegada també implica aturar-se i actuar amb tranquil·litat. Vam donar el nostre vot favorable per responsabilitat amb els nostres ciutadans i per poder atendre a una de les seves principals inquietuds: la manca d’habitatge de lloguer i també la construcció desmesurada. Una responsabilitat que no va saber assumir el Grup Socialdemòcrata. Marxar de la Cambra sense ni tan sols voler entrar a debatre sobre la llei, sense ni tan sols emetre un posicionament, és una falta de respecte. Al Govern, al Consell General i, sobretot, a la nostra ciutadania.

 

Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 17 de setembre del 2022.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Meritxell, la gran oblidada
Coma
Parcs naturals
Menú