Articles d'opinióCarol PuigMeritxell AlcobéSílvia Riva

Enfocament proactiu i positiu sobre el català

1 comentari

Legislar implica sovint prendre accions valentes, que poden comportar canvis notoris en la societat, sempre des de la premissa de fer progressar el país i protegir el benestar dels ciutadans. El projecte de llei de la llengua pròpia i oficial n’és un bon exemple, perquè aporta beneficis a la població d’Andorra i preserva el seu dret constitucional a expressar-se –i ser tractada– en català. Que és una llei decidida, que suposarà canvis en l’statu quo, ha quedat demostrat pel debat que ha generat –també fora de les nostres fronteres– fins i tot abans de ser presentada. En aquest sentit, és bo i una mostra de salut democràtica que el català esdevingui tema principal d’actualitat, perquè n’eleva la seva importància i transcendència social.

En línies generals, la nova llei millora la del 1999, s’ha elaborat amb la participació de diferents estaments socials i culturals del país, s’ha treballat fent un exercici de dret comparat amb més de 30 països, però partint de les necessitats i especificitats d’Andorra. La llei, per sobre de tot, dona força al català i aplica mesures perquè el seu ús no quedi reduït als estaments oficials. També reparteix el protagonisme i responsabilitats: ja no només serà el Servei de Política Lingüística del Govern l’actor principal en la promoció i control de la llengua, sinó que també ho seran els comuns, el Consell General i el sector privat.

El text introdueix millores en àmbits com la llengua catalana de signes, l’accessibilitat del llenguatge administratiu, la capacitat de fer inspeccions i interposar sancions i, evidentment, en l’atenció al públic. Aquí es fa un pas endavant per garantir que es faci en la llengua oficial: serà obligatori per als treballadors saludar en català i conèixer el vocabulari bàsic del sector.

Serà obligatori per als treballadors saludar en català i conèixer el vocabulari bàsic del sector.

Dins d’aquest debat social que ha comportat l’anunci de la llei, el que possiblement més n’ha suscitat ha estat l’obligatorietat d’acreditar un mínim ús de la nostra llengua per renovar el permís d’immigració. Concretament, el permís de residència i treball, el qual representa la gran majoria de tipologies de permisos que es concedeixen a Andorra, i que també inclou la gran part de les persones que treballen de cara al públic –siguin al sector públic o privat–. És totalment coherent i oportú doncs que s’hagi començat per aquest grup nombrós i determinant en la protecció i difusió de la nostra llengua. Ara bé, el mateix desenvolupament de la llei un cop entri en vigor, sumat a l’avaluació dels mitjans disponibles, aniran definint la conveniència d’ampliar aquesta condició de renovació per a la resta de permisos hàbils al país.

Ens referíem a l’inici d’aquest article com la llei reparteix les responsabilitats en la protecció de la llengua. En aquest punt, també cal incorporar la responsabilitat individual. Tots som conscients que el català corre el risc de veure’s diluït a Andorra davant altres idiomes amb molt més pes internacional. Per això, més enllà de lleis, és indispensable que apostem pel català en la nostra quotidianitat, conscienciem els nostres joves de parlar-lo, no canviem l’idioma per defecte quan tenim davant un interlocutor no catalanoparlant i siguem proactius davant d’aquells que tenen més desconeixement i dificultats. És a dir, si ens atenen en castellà, podem optar per queixar-nos públicament, deixar-ne constància a les xarxes socials, però també per explicar al treballador que la llengua d’Andorra és el català, que perdi la por de parlar-lo i que té al seu abast cursos gratuïts per aprendre’l.

L’actitud positiva i proactiva és essencial. La mateixa actitud que han tingut molts nouvinguts les darreres setmanes, en què hem presenciat com s’incrementaven de manera notòria les inscripcions als cursos de català. La mateixa també que ha tingut el sector empresarial amb la llei i les associacions de col·lectius afectats per les noves mesures.

La mateixa actitud que tindrem des del grup parlamentari Demòcrata en el treball legislatiu, que ens ha de portar a aprovar el text els pròxims mesos. Aprovar una llei valenta, necessària, demanada per la societat, i que salvaguardarà un dels nostres principals símbols d’identitat: el català, la nostra llengua, amb la qual hem explicat la nostra història al llarg dels segles.

 

Article dels consellers generals Demòcrates Sílvia Riva, Carol Puig, Meritxell Alcobé i Marc Magallón, publicat al Bon Dia el 28 de setembre del 2022. 

Etiquetes: Articles d'opinió, Carol Puig, Meritxell Alcobé, Sílvia Riva

Articles relacionats

Sant Julià, vila educadora
Èxit cultural compartit