Avui en dia, l’envelliment de la població és una realitat que afecta a tots els països desenvolupats, també a Andorra. La població del nostre país s’està envellint progressivament, tal com ho mostren les dades de l’Observatori Social d’Andorra. La població de més de 65 anys està creixent i supera des del 2017 la població de menys de 15 anys. Els motius d’aquest envelliment són, entre altres, l’augment progressiu de l’esperança de vida (fins als 85 anys), la disminució del nombre de naixements i el fre en l’arribada de nous immigrants.
En general, predomina una visió negativa de l’envelliment humà. En aquest sentit, em sorgeixen tota una sèrie de preguntes: hi haurà més gent gran que joves? Com es pagaran les pensions si no tenim joves que treballen i cotitzen? Com serà la qualitat de vida de la gent gran en un futur?
Aquesta darrera pregunta ha de motivar l’Estat a buscar estratègies per garantir una bona qualitat de vida a la gent gran. Els models a seguir han de prioritzar principalment l’atenció domiciliària, procurant que les persones es puguin quedar el màxim de temps possible a casa seva i prop del seu entorn, sempre que ho desitgin i el grau de dependència els hi ho permeti. Per a aquest motiu, s’ha de continuar potenciant l’atenció domiciliària, impulsada i gestionada des del Ministeri d’Afers Socials, perquè les persones amb una autonomia limitada o en situació de vulnerabilitat que vulguin seguir vivint a casa seva rebin ajuda a l’hora de fer les activitats quotidianes: higiene personal, anar a comprar, organització dels àpats, etc. La qualitat de vida de la gent gran millora si poden viure en el seu entorn proper i, a la vegada, millora l’eficiència econòmica del sistema sanitari.
La qualitat de vida de la gent gran millora si poden viure en el seu entorn proper i, a la vegada, millora l’eficiència econòmica del sistema sanitari
No obstant això, quan el grau de dependència és elevat i ja no poden continuar vivint a casa seva, han d’anar a un centre sociosanitari o residència geriàtrica. Hem de poder garantir, també en aquests centres, una qualitat de vida òptima i que se sentin com a casa. Des del Ministeri de Salut s’està apostant per canviar el model clàssic de gestió dels centres per un model basat en l’Atenció Centrada en les Persones (ACP). Aquest model s’està implantant a la tercera planta del centre sociosanitari el Cedre, amb la voluntat d’implementar-ho a tot el centre d’una manera progressiva, i després fer-ho extensiu a la resta de centres sociosanitaris del país.
El model ACP té com a principis la dignitat i l’autonomia de les persones, i les situa al centre de l’activitat assistencial. Tanmateix, aquest model també valora la història de vida de les persones, té en compte quines són les seves necessitats, les seves preferències, els seus gustos, quina música els hi agrada, si tenien un animal de companyia… De fet, es busca recrear un entorn similar al de casa. Per poder aconseguir-ho, es reorganitzaran els espais, es respectaran els horaris de les persones i moltes petites activitats que feien a casa com plegar la roba, planxar o cuinar. Involucrar les persones en la seva salut física i mental, en el seu benestar, esdevé un element clau per garantir una atenció de qualitat.
El model ACP té com a principis la dignitat i l’autonomia de les persones, i les situa al centre de l’activitat assistencial
Tot i que aquest nou model aportarà una millor qualitat de vida als usuaris del centre sociosanitari, caldrà ser rigorosos i prudents en la seva implementació, perquè tots els canvis són difícils i complexes però també perquè seguir un protocol és molt més senzill que atendre les individualitats canviants de les persones. També caldrà preparar l’organització, els materials, els diferents espais, però sobretot formar i acompanyar els professionals. I també, molt especialment, involucrar les famílies per tal que aquest canvi cap a l’ACP sigui possible i es faci de la millor manera.
