El futur Institut Nacional de l’Habitatge ja comença a caminar, gràcies a l’aprovació, aquest dijous al Consell General, de la llei que el desenvolupa i que culmina totes les accions en habitatge realitzades des de l’inici de la legislatura. Conscients que la manca d’habitatge, i més concretament el de lloguer, és un dels principals neguits de la ciutadania, els grups parlamentaris Demòcrata, Liberals i de Ciutadans Compromesos han votat a favor de l’aprovació del projecte de llei i han defensat que aquest ens, que centralitzarà totes les polítiques d’habitatge i comptarà també amb la participació del sector privat, serà el gran artífex per acabar amb la problemàtica.
El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, ha defensat durant la seva intervenció que l’Institut Nacional de l’Habitatge es convertirà en un “instrument sòlid i efectiu”, que aportarà “solucions reals per resoldre un dels problemes que més preocupen als nostres conciutadans”. La seva principal missió serà “vetllar per incrementar l’oferta d’habitatge i el parc immobiliari de lloguer a preu assequible”, ha explicat. El president del grup Demòcrata també ha volgut destacar la creació del fons publicoprivat, que invertirà “en la promoció de nous habitatges o en la rehabilitació d’immobles per ser dedicats al lloguer”.
Enseñat: L’Institut és un instrument sòlid i efectiu que aportarà solucions reals per resoldre un dels problemes que més preocupen als nostres conciutadans
Pròrroga als ERTO, però només per a casos molt concrets
També durant la sessió d’aquest dijous ha prosperat per assentiment el Projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents per fer front al SARS-CoV-2, text que permetrà allargar les Suspensions Temporals de Contracte de Treball –figura legal creada a l’inici de la pandèmia, també coneguda com a ERTO-, des de l’1 de juliol i fins a finals d’any. Ara bé, tal com ha recordat la consellera general Demòcrata, Maria Martisella, s’han reduït els supòsits pels quals poder acollir-s’hi. Podran sol·licitar ERTO els negocis tancats de manera obligatòria per decret de Govern o els que estiguin afectats per impediments que afectin de manera substancial el normal desenvolupament de la seva activitat principal.
Martisella, en la seva intervenció en nom dels grups de la majoria, ha exposat que la reducció dels casos actius, la reobertura de la mobilitat a les fronteres i l’alliberament de bona part de les mesures excepcionals estan permetent que “el nostre teixit econòmic, a poc a poc, vagi recuperant l’activitat” i que, en conseqüència, s’estigui reduint el nombre de persones en ERTO. Amb tot, ha defensat, no es podia fer “una desconnexió total” d’aquesta figura, tenint en compte que hi ha empreses que encara estan patint de manera molt substancial els estralls de la pandèmia.
No es podia fer una desconnexió total d’aquesta figura perquè hi ha empreses que encara estan patint la pandèmia
Finalment, dins l’ordre del dia del Consell, s’ha tornat a debatre la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Aquesta vegada la proposició de llei, entrada de manera conjunta per la coalició i el Grup Socialdemòcrata, sí que s’ha aprovat i, de fet, ha comptat amb els vots favorables de totes les conselleres i consellers generals. “Avui és un dia important”, ha celebrat la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, ja que “s’elimina qualsevol trava per exercir el dret a vot a les persones que pateixen alguna discapacitat”.
Tenint en compte totes les millores que aporta la llei, queda demostrat que el “compromís d’Andorra amb el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat de Nova York del 2006 és ferm”. Però és que a més, ha volgut recalcar Bonell, s’ha anat encara més enllà després d’escoltar els col·lectius que representen les persones amb discapacitat. Així, s’introdueix per primera vegada la figura del vot per delegació per a aquelles persones que presenten una discapacitat reconeguda o una malaltia acreditada.
Finalment, per fomentar la participació ciutadana a les jornades electorals -un altre dels grans objectius de la llei-, es fa extensiu el vot per correu a totes les andorranes i andorrans que són fora del país el dia de les eleccions, “sigui quin sigui el seu destí i sigui quina sigui la seva situació”.
Per fomentar la participació ciutadana a les jornades electorals es fa extensiu el vot per correu a totes les andorranes i andorrans que són fora del país el dia de les eleccions
