Se n’ha parlat molt, els darrers mesos i especialment les darreres setmanes (quan s’apropava el moment de debatre la llei al ple del Consell General), sobre la taxa turística. Un gravamen que s’aplicarà a partir de l’1 de juliol, als turistes majors de 16 anys que pernoctin en un allotjament turístic d’Andorra i únicament les set primeres nits d’estada. Per tant, serà un impost finalista que no afectarà la ciutadania del país.
Tot i que aquesta llei per instaurar la taxa ja ha generat un llarg debat, hi ha aspectes del text legal que vam aprovar el passat 9 de juny que han passat més desapercebuts del que mereixen, i que m’agradaria destacar, perquè són igual de rellevants que l’impost en si.
En primer lloc, la decisió sobre a què es destinarà el que es recapti amb la taxa. Evidentment, serà en benefici del sector, però una esmena dels grups de la majoria incideix especialment en afavorir els professionals que hi treballen. Així, part de la recaptació haurà d’anar dirigida a formar el personal dels hotels, la restauració i serveis que viuen del turisme. Tots volem que a Andorra s’ofereixi, encara més, un servei de qualitat i d’excel·lència. Per tenir aquesta qualificació, cal que les administracions donin suport i treballin conjuntament amb el sector privat. En aquesta línia, el Govern, el sector i els centbres especialitzats hauran d’impartir, de manera conjunta, formacions per millorar la qualificació dels professionals de l’àmbit turístic.
També dins d’aquesta voluntat de crear sinergies entre públic i privat, a fi d’oferir el millor turisme, la llei modifica els estatuts d’Andorra Turisme, més concretament l’article referent a la composició del Consell d’Administració. Amb aquest canvi, en aquest consell hi podran formar part tres representants de les associacions més significatives del sector turístic del país. Es tracta d’una vella reivindicació a la qual donem resposta perquè creiem necessari que puguin decidir, opinar, aportar, valorar i participar en la implementació de les accions turístiques d’Andorra.
Creiem necessari que el sector pugui decidir, opinar, aportar, valorar i participar en la implementació de les accions turístiques d’Andorra
D’altra banda, i per continuar diversificant el sector, sempre des de la qualitat i l’excel·lència, però també des de la preservació de la natura i el medi, la llei obre la porta a nous models de turisme com el glamping. Una modalitat d’allotjament molt en auge, que combina l’experiència d’acampar a l’aire lliure, però des de les comoditats d’un hotel.
Finalment, també m’agradaria fer esment a un altre element que des de la majoria vam voler palesar a la llei. Tot i que la taxa és finalista per al sector, el Govern podrà, en circumstàncies definides a la Llei dels estats d’alarma i emergència, destinar una part a finalitats d’interès general, sempre que sigui per mitigar l’impacte que pugui tenir la situació d’alarma sobre l’activitat turística i, en definitiva, sobre el nostre teixit econòmic. Sense anar més lluny, parlem de situacions com la de la pandèmia, però també és un clar exemple la forta esllavissada que, l’abril del 2019, va obligar a tancar l’RN-22, és a dir, els accessos a Andorra per França, afectant la nostra economia en unes dates d’alta afluència pels diferents festius i ponts.
Per tant, i més enllà de la taxa turística en si (un impost que, per cert, apliquen ja fa temps bona part dels països del nostre entorn), la llei que vam aprovar al Consell General és necessària perquè respon a una vella reivindicació del sector turístic, aposta fermament per la formació dels professionals que hi treballen i vetlla per un turisme sostenible, responsable i inclusiu.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 25 de juny del 2022.
