El passat 23 de desembre vam aprovar al Consell General les modificacions a la Llei de Seguretat pública i de Sanitat, amb la voluntat de reforçar la protecció i salut de la nostra població. Concretament, amb els canvis legals facultàvem el Govern a decretar mesures excepcionals per frenar l’augment de contagis i la propagació del virus, durant un període de dos mesos i amb la necessitat de rebre l’aval del mateix Consell per seguir-ho fent, a partir de la segona pròrroga.
En el moment de l’aprovació de la llei teníem 550 casos actius (tot i que només dos mesos abans superàvem el miler), i 17 persones ingressades a l’hospital. Era, per tant, indispensable decretar mesures com l’ús obligatori de la mascareta, la distància social d’1,5 metres, limitar les reunions socials (llavors a un màxim de quatre persones) i limitar el servei a bars i restaurants (només podien obrir unes hores al dia i amb un màxim de dos comensals per taula).
Dos mesos després, al febrer, va expirar el primer termini atorgat al Govern per poder decretar totes aquestes mesures. Llavors vivíem un repunt de casos actius derivat de les festes de Nadal (vora 600), i teníem més d’una trentena de persones ingressades. Per tant, era necessari que s’activés la pròrroga per a dos mesos més. Amb tot, el Govern va poder flexibilitzar algunes de les mesures: va allargar els horaris de bars i restaurants, va ampliar fins a quatre el nombre de comensals per taula i va obrir els parcs infantils exteriors.
La validació de la següent pròrroga, al cap de dos mesos, ja havia de passar pel Consell General. I així es va fer el 8 d’abril, amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris a excepció de Terceravia. En aquell punt de la pandèmia la situació no havia variat massa (uns 580 casos actius i més d’una vintena de persones ingressades), però la seva gestió havia encetat un nou rumb, clau per poder sortir-ne: la campanya de vacunació s’estenia a tota la població, amb ja prop de 15.000 vaccins administrats, fent especial èmfasi al personal sanitari i la gent gran. Gràcies a aquesta estratègia es van poder reobrir els casals d’avis i les cases pairals.
Arribem llavors a la data actual, en què de nou el Consell General ha hagut de debatre si concedir o no una nova pròrroga per allargar les mesures. És llavors quan mirem enrere per fer balanç de tots aquests mesos, i sentim l’aval de les decisions preses. En d’altres paraules, no hem tingut cap dubte a votar favorablement a concedir una nova pròrroga.
Mirem enrere per fer balanç de tots aquests mesos, i sentim l’aval de les decisions preses
Per una banda, perquè les mesures s’han demostrat efectives. Els darrers dies hem assolit les millors dades sanitàries en mesos, amb menys d’un centenar de casos actius i, per primer cop des de l’estiu passat, cap pacient per Covid a l’hospital. Per altra, perquè cada alleugeriment de les restriccions pres des del desembre passat s’ha realitzat des de la proporcionalitat de la situació del moment, de manera justa i equilibrada. Ho demostra el fet que, a diferència dels països veïns, no s’ha hagut de fer marxa enrere en cap d’elles.
Així, actualment els restaurants i bars poden obrir fins a les 00.00 hores, els comensals per taula s’han ampliat a sis (vuit a l’exterior), i les reunions socials s’han ampliat a deu persones.
Tot sumat a una campanya de vacunació que ha agafat velocitat de creuer i que està donant uns resultats rotunds i inqüestionables. Aquesta setmana hem superat la barrera del 50% de la població vacunable amb almenys una primera dosi administrada, i les xifres creixeran notablement els propers dies, ja que es comença a vacunar el segment més jove (de 16 a 30 anys).
Arribar fins a aquest punt de la pandèmia ha estat gràcies a les mesures, però aquestes no haurien tingut cap sentit si no haguessin comptat amb el compromís de la població. El comportament de la ciutadania està sent exemplar, tant en el compliment de totes les directrius marcades com en l’elevada participació en la campanya de vacunació. Podem negociar hàbilment l’arribada de vacunes a banda i banda de les nostres fronteres, però si un cop arriben no tenim a qui posar-les, no serveix per a res. Per tant, sense la nostra ciutadania, ser on som, no hauria estat possible.
Podem negociar hàbilment l’arribada de vacunes a banda i banda de les nostres fronteres, però si un cop arriben no tenim a qui posar-les, no serveix per a res
Tampoc ho hauria estat sense la feina pel personal del SAAS, de Protecció Civil, la Creu Roja, voluntaris i altres entitats que han permès que la logística de la campanya de vacunació i dels stoplab s’estigui desenvolupant de manera exemplar.
Per compensar a tothom l’esforç i compromís que ja fa molts mesos que dura, cal que el Govern es mantingui ferm en la direcció presa des de l’inici de la pandèmia i segueixi establint mesures d’acord amb l’evolució sanitària, que afectin el menys possible la llibertat i els drets socials. Amb l’horitzó final d’un alliberament ja definitiu de les limitacions i d’un retorn a la nova normalitat tan desitjada.
Article del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, publicat a El Periòdic d’Andorra el 12 de juny del 2021.
