L’Administració de la Justícia d’Andorra està a tocar del col·lapse. Ja fa temps que acumula expedients i retards a més velocitat que els resol, fet que causa una important saturació, que afecta evidentment als mateixos tribunals i als professionals que hi treballen, però sobretot, causa un perjudici directe a la ciutadania. Una justícia que no és àgil, eficaç i expeditiva repercuteix en el que és un pilar essencial de tota societat democràtica: el dret dels ciutadans a accedir a un procés judicial i a tenir un judici de durada raonable.
Calia posar fil a l’agulla i acabar amb l’embús actual. Així, s’ha tirat endavant un important treball per posar fre a l’acumulació d’expedients i retards, de manera consensuada amb l’Administració de la Justícia. Aquest treball s’ha traduït en el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, també batejat com el Pla de xoc per a la Justícia.
El projecte de llei, que ja estem treballant des de la Comissió de Justícia i Interior del Consell General, inclou nombroses accions per agilitzar i evacuar els processos que s’acumulen a la Batllia i dotar-la de més recursos, econòmics i humans. Pel que fa al personal, es contractaran fins a 25 noves places (ja previstes al pressupost de l’Estat de l’any vinent), repartides en sis de secretari judicial, 13 d’oficial de Justícia, una de fiscal adjunt i cinc d’administratiu de la Batllia. Així mateix, es crea la figura del vicepresident de la Batllia, per ajudar el president i evitar el desbordament en les seves tasques diàries de gestió. Amb un objectiu similar, es crea la figura del secretari judicial adjunt, per assistir tècnicament l’altre secretari judicial i el Batlle. En paral·lel, s’incrementa la base retributiva dels secretaris judicials, adaptant el seu salari a les responsabilitats que han d’assumir com a caps de l’oficina judicial.
Una altra mesura important és l’habilitació dels batlles perquè puguin actuar, en règim de suplència, com a magistrats del Tribunal de Corts. Al seu torn, s’habilita als membres del Tribunal de Corts perquè puguin suplir els magistrats del Tribunal Superior. Amb aquesta acció s’evita que els processos judicials quedin bloquejats per absència o incompatibilitat d’algun dels magistrats.
També és rellevant l’ampliació dels supòsits per dur a terme ordenances penals, també conegudes com a judicis ràpids: es podran utilitzar en delictes més greus. Aquesta possibilitat es podrà també aplicar a expedients antics, sempre que tots els processats hi estiguin d’acord.
Pel que fa a les ordenances penals, també conegudes com a judicis ràpids, es podran utilitzar en delictes més greus
Dins d’aquest paquet de mesures destacades, també s’introdueixen canvis pel que fa als comisos, perquè l’Administració pugui fer ús dels vehicles segrestats, sempre que sigui per a una finalitat de servei públic. Són vehicles que en l’actualitat es troben aturats sense cap utilitat, ocupant un espai i generant una despesa evitable.
Finalment, a través del Pla de xoc s’encomana al Consell Superior de la Justícia d’aprovar un codi ètic de conducta, d’aplicació tant per al seu òrgan de govern com per a tots els treballadors que formen part de l’Administració judicial. En la mateixa línia, es reforcen les garanties a través de les quals es nomenen dels membres del Consell Superior de la Justícia.
Aquestes són algunes de les mesures d’un Pla de xoc ambiciós i necessari a parts iguals, que completa el conjunt de textos legislatius aprovats aquesta legislatura: la modificació del Codi de Procediment Civil, la Llei d’accés electrònic de la Justícia i la reforma del Codi Penal. I que també s’ajuda de dos projectes endegats els darrers anys: el Tribunal d’Arbitratge i el Centre de Resolució de Conflictes Empresarials.
Tot plegat, permetrà reduir el volum de processos que té pendents i que ha d’assumir l’Administració de Justícia. No ens podem permetre, com a pilar essencial de la democràcia que és, el bloqueig que pateix actualment, ni tampoc que continuï causant afectacions a la ciutadania. I si cal emprendre més reformes, sense cap dubte que les durem a terme.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Ester Molné, publicat a El Periòdic d’Andorra l’1 d’octubre del 2022.
