El gener del 2019, ara farà cinc anys, el Consell General va aprovar les primeres mesures relatives a la protecció dels arrendaments d’habitatges. La mesura principal va ser la congelació dels contractes de lloguer.
Aquesta mesura va permetre, i ho ha fet fins a avui dia, que moltes famílies hagin pogut seguir vivint a casa seva, gràcies a uns increments de renda limitats i establerts anualment. En un context de manca d’oferta d’habitatge, i amb el 60% de les llars del país vivint en règim de lloguer, s’ha pogut donar estabilitat a un gran volum de la ciutadania.
Des d’aquella primera pròrroga han passat cinc anys, i si bé és cert que s’ha treballat de valent i l’habitatge ha estat sempre la prioritat, també ho és que el context socioeconòmic i la inflació han jugat a la contra. També hem assistit a un increment de la població, que s’ha enfilat fins a prop dels 85.000 habitants –augment de més d’un 8% des del 2020–, i a un mercat d’habitatges que no ha crescut al mateix ritme.
Són ja cinc anys prorrogant els contractes de lloguer, una acció que no hauria estat possible sense la implicació dels propietaris, la majoria d’ells responsables i que volen ser part de la solució. Nosaltres volem i necessitem que ho siguin. Sense la seva voluntat i predisposició no seria possible que el 60% de la ciutadania visqui de lloguer i pugui seguir vivint a casa seva. Per això, seguim defensant que intervenir aquest sector ha de ser una mesura que no es pot perpetrar indefinidament, pels esforços que han hagut de fer aquests propietaris els darrers anys, i perquè entenem que a llarg termini intervenir el mercat desincentiva la construcció i ampliació del parc privat d’habitatges de lloguer.
Els cinc anys de pròrroga no haurien sigut possibles sense la implicació dels propietaris
Amb tot, el context actual ens obliga a mantenir la pròrroga dels contractes i, tal com vam aprovar de manera unànime aquest passat dimarts al Consell General, per un termini de tres anys: fins a l’1 de gener del 2027. La pròrroga s’estableix de manera automàtica, sense la necessitat que l’arrendatari hagi de demanar-la implícitament.
A més, hem inclòs a la llei una addició significativa que no havíem pres mai abans. Es prorroguen tant els contractes vençuts (del 2019 o previs), com els vigents (signats després del 2019) perquè al seu venciment també quedin congelats fins al 2027.
Així mateix, per donar una mica d’aire al sector immobiliari i per als lloguers més desfasats, es podran establir certs increments només en el cas dels pisos amb un lloguer inferior als 8 euros el metre quadrat.
Un altre punt que contempla la llei és que des del 2025 i fins a la fi de la pròrroga (el 2027), l’increment de la renda només es podrà fer segons l’IPC. No obstant això, existeix el compromís de totes les forces polítiques que, en el cas que aquest IPC sigui més elevat del previst, es pugui revisar mitjançant una modificació de la llei.
Aquesta mesura ha estat incorporada al projecte de llei del Govern, i és un bon exemple del consens assolit entre tots els grups parlamentaris i el conseller no adscrit, durant el treball en Comissió. Junts hem sigut capaços de millorar el text, de treballar i d’unir esforços en clau de país, per arribar a acords en la prioritat de la problemàtica de l’habitatge, a la qual compartim que hem de fer front comú.
En definitiva, hem sigut capaços d’alinear-nos en les prioritats i en els tempos, perquè aquesta llei pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2024 i tots els contractes de lloguer, les famílies, les persones treballadores, les persones que viuen soles, quedin protegides.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 30 de novembre del 2023.
