“Vull expressar la meva solidaritat i reforçar el meu suport a la senyora Vanessa Mendoza Cortès, i denunciar la persecució política que el Govern d’Andorra li està fent». Són paraules del senyor Pere López, el passat 15 de març, davant la Comissió per la Igualtat i la no discriminació del Consell d’Europa. Manifestacions que va fer davant de parlamentaris de diferents països del continent, i també davant d’altres persones, ja que l’accés a la comissió, que es va celebrar per via telemàtica, era públic.
López també va assegurar que el Govern s’ho va fer venir bé per facilitar informació i donar «instruccions perquè la fiscalia investigués aquest cas i perquè a la senyora Mendoza li fossin imputats càrrecs que, fins i tot, podrien comportar 4 anys de presó».
En la seva intervenció el president del grup socialdemòcrata es va alinear amb la presidenta d’Stop Violències. Li va donar el seu suport davant d’un organisme en què hi va com a representant d’Andorra, no com a representant de la senyora Mendoza.
Dic això perquè, darrerament, hem pogut sentir declaracions del mateix López i d’altres membres del seu grup defensant que, quan surten fora, ho fan per «sentit d’Estat, responsabilitat política i defensa dels interessos del nostre país». Ho hem escoltat arran de les diferents trobades mantingudes amb forces polítiques espanyoles perquè el Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal no perjudiqui els interessos d’Andorra. Acció que els honora, tot i que també és cert que s’hagués pogut fer de manera més coordinada i estratègica, tant amb el Govern com amb la resta de grups parlamentaris. Així com amb l’Ambaixada que, contràriament al que afirma López, havia informat al Govern del tràmit d’aquesta llei. L’acció exterior, per la seva rellevància i delicadesa, demana treball unitari.
Però tornem al passat dilluns. Tothom pot tenir la seva opinió personal, i està clar que, pel que fa als casos que denuncia la senyora Mendoza, la de López és molt distant a la nostra. La presidenta d’Stop Violències va assegurar en la mateixa comissió, i de nou són paraules textuals, que a Andorra s’oculten casos de dones menors d’edat que han estat «violades i obligades a parir», que hi ha «un alt índex de retirada de menors a les dones immigrants, obreres i residents sense el seu consentiment», i que «les dones sense recursos es veuen obligades a parir». Nosaltres no estem d’acord amb el que assegura Mendoza, ni López, que li dona suport.
Nosaltres no estem d’acord amb el que assegura Mendoza, ni Pere López, que li dona suport
Així ho va manifestar la consellera liberal Eva López a la mateixa comissió just després de la intervenció de Mendoza. Així mateix, tant Eva López com jo mateixa, com a membres de la delegació andorrana, seguirem insistint els propers dies perquè siguin escoltades totes les parts, també la resta d’associacions feministes del país, que no van ser consultades.
Per la nostra part seguirem explicant que el Govern no persegueix a ningú, i que quan va tenir coneixement del que deia la senyora Mendoza als organismes internacionals (per exemple, que els serveis socials d’Andorra obligaven a nenes de 12 anys amb discapacitat a avortar), va limitar-se a traslladar els fets a la fiscalia perquè fes una investigació independent i oportuna. Perquè ha de ser el poder judicial qui dictamini si els fets són certs o no són certs. El Govern no hi té res a dir ni a fer.
Ha de ser el poder judicial qui dictamini si els fets són certs o no són certs. El Govern no hi té res a dir ni a fer
Per tant, sense entrar en les opinions personals és, si més no sorprenent, que un parlamentari andorrà deixi caure en una comissió internacional que el Govern incita la fiscalia a fer la seva feina d’una manera determinada, i que el Govern persegueix de manera individual a una persona per les seves idees. Sorprèn que un càrrec del poder legislatiu posi en dubte la separació de poders entre l’executiu i el judicial (un dubte que també ha plantejat darrerament en el recurs al Tribunal Constitucional a les lleis de Sanitat i de Seguretat Pública). I que qüestioni que a Andorra, un Estat de dret i Constitucional des del 1993, no es respectin els drets humans i s’atempti contra la llibertat d’expressió i de manifestació.
El resultat de tot això és que el debat que s’acaba originant a Europa sobre el nostre país ja no és sobre l’avortament, un tema lícit de debatre i del qual ja hem deixat clar en reiterades ocasions -als nostres electors i també als qui no ens van votar-, el nostre posicionament. El debat es perd en interessos i ganes de fer publicitat negativa contra el bon nom d’Andorra.
Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat el 20 de març del 2021 a El Periòdic d’Andorra.
