Nosaltres, els andorrans, ho tenim clar. Però per a alguns dels despistats del país veí, aquí deixo algunes dades i avenços remarcables que Andorra ha fet durant la darrera dècada.
Andorra té signats vuit convenis per evitar la doble imposició (entre els quals, amb Espanya, França i Portugal), així com més d’una vintena de convenis d’intercanvi d’informació fiscal. També ha signat convenis associats amb l’intercanvi i la transparència fiscal amb l’OCDE i amb el Consell d’Europa. Així mateix, el Principat ha estat sotmès a avaluacions d’aquests organismes i les ha superat amb la categoria de “país complidor”.
Partint d’aquests compromisos internacionals contrets, Andorra ha respost vora mig miler de demandes d’informació amb sol·licitud prèvia, de les quals prop de la meitat provenien d’Espanya.
En matèria de lluita contra el blanqueig de capitals, Andorra compleix amb les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional: a la darrera avaluació va complir completament o molt completament 37 de les 40 recomanacions. També és avaluada periòdicament pel Moneyval del Consell d’Europa.
Durant aquesta dècada també s’ha consolidat el marc fiscal d’Andorra. S’ha tipificat el delicte fiscal d’acord amb els estàndards més exigents i el país pot garantir un marc fiscal complet i totalment homologable internacionalment. Si no fos així, com s’entendria que ningú
-també la mateixa Espanya- accedís a signar amb nosaltres convenis de no-doble imposició?
Tenim tot aquest context. I també tenim, és cert, una competitivitat fiscal atractiva per als residents de països de l’entorn. Però ser competitius no vol dir ser poc transparents o no homologables. Tothom és lliure de residir on vulgui, sempre que compleixi amb les seves obligacions fiscals. Cal recordar que Andorra determina la residència fiscal exactament en els termes que recomana l’OCDE. Tot i que no és l’únic requisit, per exemple, estableix l’obligatorietat de residir més de 183 dies a l’any al país.
I us puc assegurar que sí, sí es fa el seguiment corresponent perquè així sigui.
Realment algú encara creu que som un paradís fiscal?
Article del membre de l’Executiva de Demòcrates, Diego Vieria, publicat el 16 de febrer al Diari d’Andorra.
