Articles d'opinióEster Molné

Dret a una compensació

Des del passat mes de març, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, el Ministeri d’afers socials ha atès 102 nous casos de violència de gènere. I va ser en els mesos de confinament més estricte, març, abril i maig, quan més expedients es van obrir. Són dades que només fan que evidenciar que la xacra de la violència de gènere no es redueix i que, en aquest 2020 tan complicat, és possible que pugui haver-se incrementat.

Ningú hauria de viure en primera pell una situació de violència de gènere. Però, malauradament, aquestes situacions es produeixen i, en ocasions, provoquen danys greus i irreparables en la integritat física i la salut de les víctimes. Per tant, cal establir mecanismes per compensar a aquestes víctimes –les quals freqüentment no podran tornar a tenir una vida normal-, quan els greus perjudicis causats no es puguin cobrir mitjançant altres fonts, com poden ser el seu agressor, les assegurances privades o el sistema de seguretat social.  I és això el que volem garantir tots els grups parlamentaris del Consell General, majoria i oposició. A partir del debat generat en comissió, quan estàvem treballant la modificació del Codi Penal, en va sortir l’acord consensuat que calia legislar paral·lelament un text que donés garanties d’indemnització a les damnificades de la violència de gènere, sempre que el seu perjudici no quedi cobert per una altra font.

Donarem garanties d’indemnització a les damnificades de la violència de gènere, sempre que el seu perjudici no quedi cobert per una altra font

A la vegada, basant-nos en una reflexió més àmplia i per un aspecte de coherència, vam acordar que aquesta compensació s’havia de poder fer extensiva a totes les persones que hagin patit qualsevol tipologia d’agressió. Qualsevol atac brutal que els hagi causat greus perjudicis físics, psicològics i, fins i tot, seqüeles de per vida. D’aquesta manera, la reforma s’estendrà en benefici de tots els ciutadans, però en particular afavorirà aquells col·lectius que es puguin trobar en situacions de vulnerabilitat com l’LGTBI+ o els menors.

Cal destacar, a més, que aquest pas endavant ferm que estem fent en la defensa dels drets de les dones i altres col·lectius implica, a la vegada, aixecar la reserva que Andorra té a l’article 30.2 del Conveni d’Istambul del Consell d’Europa sobre la matèria.

Comentava prèviament que havia estat el treball en el si de la comissió de Justícia, Interior i Afers Institucionals el que ha permès concretar aquest avenç. Vull tornar a destacar, tal com ja vaig fer fa uns dies a l’hemicicle del Consell General, els nivells d’entesa i la conseqüent bona feina legislativa feta, també per millorar el redactat final del projecte de llei de modificació del Codi Penal. El text, impulsat pels grups de la majoria, va néixer amb l’esperit de prohibir la publicitat sobre prostitució als mitjans de comunicació del país, i ha acabat també comportant un enduriment de les multes econòmiques cap a aquelles persones o col·lectius que afavoreixin o promoguin la prostitució, l’explotació de les persones o la pornografia infantil, per posar alguns exemples.

Endurim les multes econòmiques cap a aquelles persones o col·lectius que afavoreixin o promoguin la prostitució, l’explotació de les persones o la pornografia infantil

Fins ara, a banda de la pena de presó, la multa era d’un màxim de 30.000 euros. Una quantitat ínfima especialment per a aquelles màfies que es dediquen a explotar éssers humans i que, fruit d’aquesta activitat, guanyen molts més diners. A partir d’ara, seran 30.000 euros o fins al triple del benefici total obtingut.

En resum, la darrera sessió del Consell va permetre avançar legalment en tres aspectes. Ja mai més el plaer de fullejar un diari a Andorra, o qualsevol altra publicació, anirà acompanyat de pàgines amb anuncis que feien mal a la vista. Paral·lelament, podem llençar el missatge que qualsevol persona víctima d’una agressió brutal que comporti danys greus a la seva integritat física i moral podrà rebre una compensació de l’Estat, quan no pugui respondre el seu agressor i es compleixin els altres requisits legals. I, finalment, castiguem més justament els qui afavoreixen la prostitució.

Encara queda feina per fer, però el camí està definit. Un camí que ha de portar cap a l ’erradicació de la violència de gènere i de tot tipus de violència discriminatòria.

Article de la consellera general de Grup Parlamentari Demòcrata, Ester Molné, publicat a El Periòdic d’Andorra el 17 d’octubre del 2020.

Etiquetes: Articles d'opinió, Ester Molné

Articles relacionats

Diego Vieira
Diversificar l’endeutament
Una oportunitat única
Menú