L’ús obligatori de la mascareta, el manteniment de la distància social i la limitació de l’aforament a espais públics i privats es mantindrà a Andorra dos mesos més. Es tracta de mesures amb les quals fa mesos que convivim, que han evitat que es descontroli el virus i el col·lapse de l’hospital. En definitiva, són mesures essencials per protegir la salut de la ciutadania i era absolutament necessari que el Consell General validés la seva pròrroga almenys fins a mitjans de juny.
Així ho vam fer dijous passat. No entrava en la lògica que el 15 d’abril, moment en què expirava el termini, la població pogués sortir al carrer sense mascareta o es poguessin celebrar esdeveniments amb la participació de centenars de persones.
L’article 39 de la nostra Constitució estableix que el contingut dels drets dels ciutadans no pot ser limitat per llei. Però això no significa que no es puguin establir restriccions o limitacions a l’exercici d’aquests drets. Per posar un exemple clar, i pel que fa al dret a la lliure circulació de persones, tothom entén que es creïn limitacions com ara els senyals de trànsit o restriccions per causes majors com pot ser una allau o el tancament accidental d’una via pública. Per tant, és també justificat, quan circumstàncies com les que ens ha tocat viure així ho requereixen, aplicar mesures restrictives, sempre cercant l’equilibri entre el que necessitem ara mateix per mantenir el virus a ratlla i la voluntat que la quotidianitat dels ciutadans es vegi el menys alterada possible.
Totes les forces parlamentàries estan a favor de prorrogar les restriccions, però disten en la manera d’aplicar-les. Terceravia considera que s’hauria de fer a través de la Llei qualificada dels estats d’alarma i emergència, aprovada el març de l’any passat. Des de la coalició defensem que declarar aquests estats és sobredimensionat. L’estat d’emergència implica una intervenció severa en un context d’afectació dels drets democràtics del país. No és el cas. I l’estat d’alarma va més enllà de l’equilibri de les mesures que tenim en vigor, ja que permet declarar tocs de queda o tancar les fronteres. Tampoc és el cas, nosaltres mai hem tancat el país ni hem limitat els horaris de la població.
Defensem que declarar els estats d’alarma i emergència és sobredimensionat i que la norma actual ja assoleix l’equilibri buscat
Els nostres països veïns, França i Espanya, sí que han aplicat aquests estats. Però ells han anat més enllà, han restringit la mobilitat de circulació i horària, també perquè la seva situació sanitària ha estat més tensionada i l’ocupació de les UCI dels hospitals més elevada.
Així mateix, i avaluant en termes d’imatge internacional, declarar l’estat d’alarma i emergència a Andorra generaria, mai més ben dit, alarmisme dins i fora les nostres fronteres, por al futur proper i una mala publicitat que ara, menys que mai, mereix el teixit productiu i la ciutadania.
Des de la coalició defensem que els procediments emprats i la norma actual és l’equilibrada i la proporcional. Esperarem, això si, la pronúncia del Tribunal Constitucional al respecte. Si fos contrària, haurem de tenir tots una reflexió sobre la conveniència d’aplicar aquests dos estats. Si fos favorable, fins al 15 de juny mantindrem les mesures per guanyar temps a l’expansió del virus mentre avança la campanya de vacunació. I quan arribi el moment de tornar a obrir el debat sobre la conveniència o no d’allargar-les, tant de bo puguem començar a treure restriccions o a suavitzar-les.
Article del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, publicat a El Periòdic d’Andorra el 10 d’abril del 2021.
