Articles d'opinióBerna Coma

L’acord d’associació, cada vegada més necessari

La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest la vulnerabilitat dels microestats europeus i la necessitat de crear i reforçar sinergies amb l’exterior, tant amb els països veïns com amb la Unió Europea. Avui en dia, aquests microestats s’enfronten a grans dificultats a l’hora de sobreviure com a entitats polítiques diferenciades, fet que els porta a buscar col·laboracions i  suport amb altres països de característiques semblants.

Andorra, Mònaco i San Marino són tres microestats molt diferents, amb idiosincràsies, punts forts i febles diferenciats. Però també amb característiques similars i necessitats compartides, derivades sobretot de les seves reduïdes dimensions i pel seu enclavament dins d’Europa.
No obstant, la similitud més propera entre Andorra, Mònaco i San Marino és el procés d’adhesió a la Unió Europea mitjançant un acord d’associació, i a través d’unes negociacions que s’estan duent a terme de forma paral·lela. Cada microestat defensa les seves pròpies especificitats, però amb el mateix objectiu final: participar en el mercat interior de la UE, per tots els beneficis que aquest fet representa.

Per això és imprescindible que el lligam entre els tres països sigui ferm i constant. El nostre posicionament davant d’Europa és més fort si es fa a tres veus i no només amb una. A la vegada, l’experiència i la força diplomàtica es triplica, fet que dona més credibilitat en la negociació.

És amb aquest objectiu que els consellers generals membres de la Comissió Legislativa de Política Exterior hem apostat per reprendre les reunions de treball amb els parlamentaris de Mònaco i San Marino, impulsades la darrera legislatura. Volem reforçar les connexions, compartir experiències sobre com s’estan desenvolupant les negociacions a tres bandes i avaluar estratègies futures. Per això apostem perquè aquestes trobades, que tot just hem reprès, es consolidin i se celebrin de manera periòdica.

La primera va tenir lloc aquest dimecres, de manera telemàtica i amb la participació de més d’una vintena de parlamentaris. Per part del Grup Parlamentari Demòcrata hi vam assistir el president Carles Enseñat, la presidenta suplent Mònica Bonell i jo mateixa, com a vicepresidenta de la Comissió Legislativa.

Durant la reunió vam poder explicar als nostres homòlegs -perquè així ens ho van demanar-, com hem arribat fins al pacte d’Estat per l’acord d’associació entre totes les forces polítiques del Consell General i quines especificitats estem defensant davant d’Europa, especialment pel que fa a la política migratòria, la gestió de les fronteres i el monopoli de les telecomunicacions. A la vegada, la reunió també va servir per parlar d’altres temes que ens afecten com a petits estats com la gestió de la pandèmia, la campanya de vacunació -es van mostrar molt interessats per com l’estem desplegant-, el passaport verd i la necessitat de poder accedir a ajudes europees.

Com ja he dit a l’inici, la pandèmia, a banda de totes les repercussions que ha tingut per a la nostra població, sistema sanitari i economia, també ha evidenciat algunes de les nostres vulnerabilitats, que són compartides amb aquests dos països. No ser a la Unió Europea ha complicat l’arribada de vacunes, tenint en compte que no les hem pogut comprar directament als laboratoris i ho hem hagut de fer a través del programa internacional COVAX i dels nostres països veïns. No ser a la Unió Europea també ha dificultat que poguéssim rebre ajudes directes per injectar-les a la nostra societat i economia. I, a més, no ser a la Unió Europea posa incertesa en la possible convalidació o no del passaport verd amb el nostre document que identifica a les persones que ja han estat vacunades contra la Covid-19.

Per tant, adherir-nos a la UE és una prioritat per a Andorra. Així ha quedat palès també en els resultats de la darrera enquesta d’Opinió Política del CRES, on s’ha constatat que l’acord d’associació guanya adeptes entre la ciutadania.

Adherir-nos a la UE és una prioritat per a Andorra i així ha quedat palès també en els resultats de la darrera enquesta d’Opinió Política del CRES

Fa tres anys, a la pregunta de «quin tipus de relació creu que hauria d’acordar Andorra amb la Unió Europea», el 27,2% dels enquestats va contestar «un acord d’associació». Tres anys després, a la mateixa pregunta, hi responen el 45,3%. Són gairebé 20 punts percentuals d’augment i que surten, sobretot, dels que fa tres anys responien que volien quedar-se com fins ara, i dels que no tenien una opinió formada al respecte.

Són molt bones notícies! Demostra que la direcció presa el 2015, quan es va iniciar la ronda de negociacions, és la més adient pels interessos del nostre país. També demostra l’eficàcia de tota la pedagogia que s’ha fet els darrers anys, i que ha culminat amb les reunions informatives públiques a totes les parròquies -les quals es reprendran properament-, per respondre a les preguntes i dubtes de la ciutadania. Finalment, també demostra la necessària reflexió sobre l’impacte de les conseqüències de la pandèmia per a Andorra i la necessitat de buscar aliats per poder sobreviure.

Els avenços realitzats i el suport de la població ens encoratgen a continuar treballant amb l’objectiu d’assolir el millor acord d’associació amb la Unió Europea, i que aquest acord d’associació sigui l’acord de tota la ciutadania d’Andorra.

 

 

Article de la consellera general Demòcrata, Berna Coma, publicat a El Periòdic d’Andorra el 5 de juny del 2021. 

Etiquetes: Articles d'opinió, Berna Coma

Articles relacionats

Una parròquia per viure-hi amb qualitat
El subsidi que hem de defensar