Articles d'opinióMònica Bonell

Petits i grans gestos circulars

El 1991 vaig passar un any escolar als Estats Units, experiència que em va permetre conèixer i compartir vivències amb la societat americana. Una societat amb aspectes positius, que em van sorprendre perquè encara no els havia vist a Europa, com l’espectacular logística dels take away, les jornades intensives a les escoles o el paper que l’esport té en l’educació dels alumnes. També amb aspectes negatius, però no és el motiu d’aquest article entrar a fer judicis de valor.

Una acció molt interioritzada i que vaig veure per primera vegada als Estats Units va ser la possibilitat d’endur-se a casa el menjar sobrant d’un àpat al restaurant. Ni els cambrers ni la resta de comensals miraven estrany a ningú que demanés que li posessin el que no s’havia pogut acabar (quantes vegades ens ha passat) en un recipient per emportar. Em va sobtar i, encara en l’actualitat, tot i que és un gest que es comença a instaurar a Europa (també a Andorra), no tots els restaurants ofereixen aquesta opció als clients.

És un gest que beneficia totes les parts: el restaurant no ha de tirar grans dosis de menjar, i la persona s’endú part de l’àpat a casa. Un petit gest, senzill, que es pot interioritzar i convertir-se en quotidià. Com molts altres inclosos a la Llei d’Economia Circular, que vam aprovar la setmana passada de manera unànime al Consell General. La llei és una aposta de país per canviar el model de gestió dels productes i residus que generem, substituint sempre que es pugui el concepte «d’un sol ús», pel de «reduir, reutilitzar i reciclar». També aposta per allargar el màxim possible la vida útil dels productes, així com lluitar contra el malbaratament alimentari.

Les administracions, els grans productors i distribuïdors, tindran noves responsabilitats amb l’entrada en vigor de la Llei d’Economia Circular. Per exemple, no podran produir, ni importar, ni vendre productes de plàstic d’un sol ús si aquests ja tenen una alternativa. Però també tots nosaltres, els petits comerços i restaurants, esdevenim responsables i ens hi hem de comprometre. Amb les nostres accions contribuïm a engrandir el model circular i, en conseqüència, a continuar ferms en el compromís d’Andorra a favor de la sostenibilitat, el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Cito alguns exemples, que afecten diversos sectors i també de manera individual.

La llei prioritza la compravenda de productes a granel per no utilitzar envasos d’un sol ús. En el cas dels hotels i allotjaments turístics, aposta per substituir els productes de benvinguda (sabons, cremes), per dispensadors. Els restaurants no podran posar a disposició productes alimentaris en monodosi per al consum en el mateix local (sempre que sanitàriament sigui possible) i, tal com explicava a l’inici de l’article, hauran d’informar de forma clara la possibilitat d’endur-se a casa els aliments emplatats que no s’hagin consumit, així com la beguda. Els envasos que proporcionin hauran de ser o reutilitzables o biodegradables i, fins i tot, el client podrà portar el seu propi envàs. També estaran obligats a servir aigua de l’aixeta gratuïtament i indicar-ho a la seva carta.

Pel que fa als establiments que disposin de bufets lliures, hauran de mostrar de manera visible missatges sobre la prevenció del malbaratament alimentari i perquè s’agafi únicament el que es vol menjar. Els establiments de menjar ràpid estaran obligats a facilitar plats, gots i coberts reutilitzables i evitar els de plàstic.

En el cas dels centres comercials i establiments de venda de productes alimentaris, hauran de disposar d’un espai degudament senyalitzat amb els productes amb data de consum preferent i de caducitat propera a la seva superació, per afavorir la venda i evitar el seu malbaratament, cosa que ja estem començant a veure en alguns establiments. La fruita i la verdura s’haurà d’exposar sense cap embolcall de plàstic ni porexpan. De la mateixa manera, hauran de promoure que els clients vinguin amb els seus recipients reutilitzables per transportar els aliments frescos.

També els menjadors de les escoles, centres hospitalaris o residències de gent gran hauran d’afavorir el consum de productes de temporada (sense encarir-ne el cost al consumidor) i servir productes locals d’Andorra, almenys un cop al mes. Així mateix, hauran d’adaptar les racions perquè es redueixi la quantitat de menjar que després no pot ser aprofitat.

Els menjadors de les escoles, centres hospitalaris o residències de gent gran hauran d’afavorir el consum de productes de temporada i servir productes d’Andorra, almenys un cop al mes

D’altres accions no relacionades amb el menjar, però sí amb el medi ambient, són la prohibició de repartir publicitat a les bústies on s’indiqui expressament que no se’n vol rebre o la prohibició de repartir publicitat als vehicles. Així mateix, el sector comercial no podrà destruir ni eliminar els seus articles no venuts com ara roba, sabates, productes de bellesa,llibres, joguines, aparells electrònics o electrodomèstics, que encara siguin aptes per al consum.

En definitiva, tots tenim responsabilitats en l’objectiu de canviar el nostre model econòmic i hàbits de consum i tots ens hem de comprometre. Qualsevol canvi d’entrada pot costar, però quan s’interioritza passa a ser quotidià. Com ja passava fa 30 anys als Estats Units amb el menjar sobrant dels restaurants. O com ja passa aquí a Andorra des que es cobren les bosses de plàstic als supermercats: ja ens hem acostumat a pagar-la o a portar la nostra de casa.

Tots els gestos inclosos a la Llei d’Economia Circular, grans i petits, sumen, són indispensables per preservar la sostenibilitat del planeta i no malmetre el futur de les noves generacions.

 

Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 9 de juliol del 2022.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Participació i sostenibilitat
Validació de l’experiència