Ribbentrop-Mólotov (part II)

Ja demano perdó abans de començar, que no sigui que m’acusin de plagi o bé demanin la meva destitució en el càrrec del partit per parlar d’història.

“El Pacte Mólotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica signat a Moscou pels ministres d’exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov, el 23 d’agost de 1939, i que va ser vigent fins a la invasió alemanya de la Unió Soviètica amb l'”Operació Barbarroja”, que s’iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.”

Aquestes són paraules textuals de la Viquipèdia descrivint el pacte de no-agressió acordat entre dues grans nacions suposadament enemigues i d’ideologies molt diferents.

“En fi, la varietat d’ estratègies, com els deia, dóna molt joc als partits polítics, però com també els deia, l’elector vota i posa en el seu lloc els estrategs amb derives exòtiques o tendències Ribbentrop-Mólotov.”

Aquestes són les paraules del nostre secretari general en un article d’opinió al ‘Diari d’Andorra‘ del passat 4 de novembre.

Poso textualment els escrits, perquè tot lector tingui la llibertat d’analitzar-ho com cregui.

Primer m’agradaria posar en relleu que mai utilitzaré un fet històric amb resultat catastròfic per parlar de política i espero que tota persona que es vulgui dedicar a la cosa publica, prengui la mateixa determinació.

I després de la introducció ve l’argument.

M’indigna profundament la poca cintura política i estratègica dels partits existents a Andorra. M’avergonyeix veure com la política s’està tornant un combat per veure qui la té més grossa.

M’agradaria que algú m’expliqués com pot ser que les batalles polítiques es redueixin a fer debats sobre articles d’opinió.

M’avergonyeix veure com la política s’està tornant un combat per veure qui la té més grossa.

Després de 23 dies d’una publicació d’un article d’opinió parlant del sistema electoral i d’estratègies polítiques, entra a tràmit una pregunta al Consell General capgirant tot el contingut de l’article i defensant que s’acusa de nazisme un partit polític.

Suposo que no hi ha temes suficientment importants per tractar. Suposo que a les vigílies de les eleccions comunals, Terceravia no té cap més estratègia que la de sortir a premsa, sigui quina sigui la notícia. Suposo que els ideòlegs d’aquesta iniciativa no deuen sentir vergonya d’utilitzar una massacre per treure rèdit polític.

Crec que qualsevol persona que llegeixi l’article del Jaume Serra veurà sense cap mena de dubte que el pacte Mólotov-Ribbentrop només s’esmenta un sol cop, i com a tall d’exemple de pactes antinatura. Uns pactes que es firmen amb dobles intencions, entre partits d’ideologies diferents.

Jo no sé si aquest pacte entre el Partit Socialdemòcrata i Terceravia existeix. I ben poc m’importa, l’únic que sé és que espero que els representants d’Andorra comencin a jugar el joc que els pertoca i tinguin més cintura política.

Per acabar, voldria afegir que fa poc parlant amb una bona amiga em va preguntar perquè continuo defensant Demòcrates, i la resposta va ser molt senzilla, perquè no veig que existeixi una alternativa amb cara i ulls capaç de governar Andorra.

Crec que qualsevol persona que llegeixi l’article del Jaume Serra veurà sense cap mena de dubte que el pacte Mólotov-Ribbentrop només s’esmenta un sol cop, i com a tall d’exemple de pactes antinatura