Les conselleres i consellers generals som representants polítics. Hem estat escollits pel poble i tenim una responsabilitat davant de tots ells: dels que comparteixen la nostra ideologia i manera d’entendre la gestió pública, i també dels qui no la comparteixen o, fins i tot, la rebutgen. A la vegada, des del moment que jurem el càrrec passem a estar sotmesos a l’opinió pública. Les nostres intervencions al ple del Consell General, les preguntes que fem a les compareixences públiques, les declaracions que fem als periodistes, els articles d’opinió als mitjans de comunicació i també els escrits que podem propagar a les xarxes socials tenen transcendència. Amb més o menys calat, però poden influir en l’opinió ciutadana.
Aquesta transcendència s’amplifica especialment quan ens referim a aspectes on no existeix un posicionament econòmic, científic, sanitari o social el 100% ferm, ni dins ni fora les nostres fronteres. O que, fins i tot, pateix modificacions amb el pas del temps. També es magnifica amb problemàtiques on hi apareixen sentiments d’incertesa, neguits i pors.
No cal justificar massa que la crisi de la Covid-19 n’és un clar exemple. Fa un any ens queien llunyanes paraules com coronavirus, PCR, TMA, RHO, cribratge poblacional o confinament domiciliari. En l’actualitat, les utilitzen de manera habitual fins i tot els nostres joves i infants. I d’aquí a uns mesos segur que sortiran nous termes que ens seran del tot familiars, i que ara ni tan sols sabem pronunciar.
Per tant, quan hi ha més desconeixement que coneixement totalment unificat, o almenys diverses postures científiques, econòmiques, socials, per part dels qui realment són experts i hem d’escoltar a l’hora de valorar cap on s’ha d’avançar per sortir de la crisi, una de les nostres responsabilitats com a representants polítics és ser prudents i coherents. Intervenir, opinar, preguntar i documentar-se per contribuir i sumar és més que vàlid i totalment necessari. Per així, des de la unió i la crítica constructiva, poder treballar per millorar per al país.
Quan hi ha més desconeixement que coneixement unificat els representants polítics hem de ser prudents i coherents
Ara bé, fer afirmacions taxatives, qüestionar una línia de treball sense un estricte coneixement en la matèria o a partir d’algunes opinions que el que volen és tensar la comunitat científica és, com a mínim, posar-se en terreny pantanós. Perquè correm el perill d’augmentar l’alarmisme social i de fer créixer idees infundades o poc fonamentades entre la nostra població. Perquè davant la incertesa i el desconcert és quan més sovint les persones ens aferrem a la nostra part més irracional. Alimentar-ho genera por. I nosaltres no volem por, volem esperança.
Nosaltres no volem generar por, volem esperança
Això ja no va de lleis, de rèdit o de dialèctica política. És molt més important. Va de vides humanes.
Hem de ser responsables de les nostres paraules. Les conselleres i consellers generals, i tots els responsables polítics de les administracions del país hem de ser conscients de l’impacte que poden generar. De fet, és en aquesta línia que s’encamina el nou Codi de Conducta que estem treballant tots els grups de l’arc parlamentari, majoria i oposició: s’especifica la conducta exemplar i la relació constructiva que hem de tenir en l’exercici del nostre càrrec.
Ens devem a la nostra població i, especialment en aquesta situació tan extraordinària que ens ha tocat viure, també ens devem a la veritat.
Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 7 de novembre del 2020.
