Fa gairebé una dècada, concretament el juliol del 2012, el Govern i FEDA presentaven el Llibre Blanc de l’Energia, un document que recollia la diagnosi, les reflexions i les propostes d’acció per implantar un nou model energètic a Andorra més sostenible mediambientalment, i també econòmicament (tenint en compte la forta dependència energètica amb els països veïns). Aquests van ser els dos pilars sobre els quals els actors implicats (institucions públiques, però també arquitectes, enginyers, importadors de carburants i gas, empreses distribuïdores d’electricitat i representants del sector de la construcció) van treballar i tancar el contingut del llibre blanc. Dos pilars que, 10 anys després, continuen sent de molta actualitat, fins i tot potser més que llavors.
El canvi climàtic és ja una evidència contrastada i que s’agreuja, el qual no deixa altra opció que apostar per un model energètic menys contaminant i respectuós amb el medi ambient. Paral·lelament, la crisi energètica esquitxada també per la guerra a Ucraïna ha causat una escalada de preus de vertigen, també en els carburants, que pocs podien pronosticar i que afecten en el consum tant de grans empreses com el domèstic.
Per tant, el seguiment del Llibre Blanc de l’Energia i la implantació de les seves accions ha esdevingut una necessitat prioritària de país.
Fent balanç de la darrera dècada, podem dir que el grau d’acompliment del llibre blanc és molt satisfactori. D’aquest document en va derivar, el 2018, la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (la Litecc), que posa negre sobre blanc la transició cap a un nou model basat en les energies renovables i les de baixes emissions de carboni. També el 2018 es va aprovar el Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra, que ubica la instal·lació d’infraestructures per tot el país, segons l’aprofitament del potencial del territori identificat i sense comprometre el creixement dels nuclis urbans. Però hi ha altres exemples, com el llançament del Pla Renova per fomentar la rehabilitació del parc immobiliari i l’ús de les energies renovables, que ha anat ampliant les seves dotacions també per fomentar la producció pròpia d’aquestes renovables. O la construcció de minicentrals hidràuliques i de parcs solars per continuar augmentant la producció pròpia d’energia verda, i reduir de retruc el total de la que es compra als països veïns.
El seguiment del Llibre Blanc de l’Energia i la implantació de les seves accions ha esdevingut una necessitat prioritària de país
Paral·lelament, s’han implantat accions per traslladar l’acció mediambiental d’Andorra més enllà de les nostres fronteres i mostrar un compromís alineat amb la comunitat internacional. Per exemple, el 2020 es va presentar l’Estratègia Energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, per coordinar l’acció que permeti complir amb l’objectiu d’assolir la neutralitat de carboni el 2050 (és a dir, que Andorra emeti les mateixes emissions d’efecte hivernacle que les que pot arribar a absorbir). Se li suma la declaració al Consell General, també el 2020, de l’estat d’emergència climàtica a Andorra.
Per tot plegat, podem dir que el Llibre blanc de l’energia va marcar un abans i un després en l’acció energètica i mediambiental d’Andorra. També podem dir que al llarg d’aquesta dècada Andorra ha fet els deures per implantar els requeriments del document. Però, a la vegada, hem de ser conscients que s’han agreujat les necessitats, que la situació internacional demana accelerar el pla d’accions. No s’ha de treballar amb la vista posada al 2050, s’ha de tenir una visió més a curt termini perquè no sigui massa tard i certes situacions es converteixin en irreversibles.
Paral·lelament, i des de l’òptica individual, ens ha de quedar clar que la millor alternativa per aconseguir els objectius marcats és l’eficiència energètica. És a dir, consumir menys i gastar menys, que és el que acaba generant més impacte ecològic i econòmic.
Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, David Montané, publicat a El Periòdic d’Andorra el 26 de març del 2022.
